Lliures, sincers, lluitadors i utòpics
14/04/2007
Quina feinada! Anem de cul acabat de polir el programa electoral, corregint els dos números - un d'ordinari i l'altre d'extraordinari amb un resum del programa -, del Periòdic l'Arrel que sortiran d'aquí al 27 de maig, movent tots els tràmits legals per a ser presents a les municipals, acabant d'ordenar la llista electoral, organitzant els actes de campanya... i més coses que em deixo... buufff! Però tranquil·litat, tot es farà! Dijous vinent sortiran al carrer els cartells i samarretes de la pre-campanya de la CUP de Vilafranca del Penedès. Podreu trobar les samarretes a la parada que muntarem durant els dies 21, 22 i 23 d'abril a la Rambla de Vilafranca. Aquí us penjo el disseny en exclusiva, que és obra dels dissenyadors vilafranquins Martí Ferré i Agnès Simón (http://www.bildi.net)
http://www.cupvila.cat
La CUP de Vilafranca escull les tres persones que encapçalaran la llista electoral
18/12/2006
Aquest passat dissabte 16 de desembre es va celebrar a l’Escorxador l’Assemblea General de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilafranca. Una Assemblea oberta a la militància i simpatitzants, que tenia per objectiu fer balanç de la feina realitzada fins ara i començar a definir i treballar en la precampanya i campanya electoral, així com definir els objectius per a la propera legislatura i escollir la persona que haurà d’encapçalar el projecte de la CUP en les llistes electorals del proper mes de maig de 2007. Durant el llarg del dia es van tractar els següents temes:
Balanç econòmic, en el qual es va traslladar a tots els participants els comptes de la CUP al llarg dels darrers quatre anys, fent esment de com estan les finances de l’organització i també presentant una proposta econòmica de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig de 2007. Tot seguit, es va fer una valoració de l’actual legislatura, fent-ne un recull i una anàlisi de les diferents mocions presentades (que sumen més de 90), fets importants que han succeït durant aquest període legislatiu (nou alcalde, pacte de govern municipal PSC-IC i ERC, base de muntatge i manteniment de RENFE, Vegueria Penedès, Municipalització Zones Blaves…) i plantejant l’estratègia i objectius per als propers 4 anys. Objectius entre els que destaca la consolidació del nostre projecte d’unitat popular a Vilafranca en base un model de democràcia participativa i directe.
Després de dinar, es va continuar la jornada amb l’exposició de la tasca realitzada fins al moment de la Comissió elaboradora del Programa Participatiu, on es van començar a esbossar les primeres propostes de cara al programa electoral del 2007-2011. Igualment es va valorar positivament el Punt de Trobada que va tenir lloc el dia 13 de desembre que duia per títol "Festes i Teixit Associatiu" i de la qual se’n van treure conclusions molt interessants que ja han estat incorporades al Programa Participatiu.
El penúltim punt que es va tractar a l’Assemblea va ser la proposta sobre la campanya electoral i el treball que s’havia de fer en aquest sentit els propers mesos, treballant dins de la campanya "Donem-li color". Una campanya que pretén traslladar a la població la necessitat de donar color (cada color està vinculat amb una temàtica sectorial) a l’Ajuntament.
Per finalitzar, es va escollir el cap de llista per a les properes municipals. Així, es va passar a la votació de l’única candidatura que s’havia presentat i aprovada per unanimitat, formada per un equip de tres persones: en Xavier Navarro, Otger Amatller (actual regidor de la CUP) i Llorenç Casanova. Més enllà, però, de les persones des de la CUP volem posar l’accent en el nostre projecte d’unitat popular en el qual s’ha treballat, es treballa i es treballarà per bastir una Vilafranca més democràtica, més justa socialment i amb un compromís real amb el territori (identitari, ecològic i cultural).
Donem-li color
08/12/2006
PROGRAMA PARTICIPATIU I PUNTS DE TROBADA EN EL MARC DE LA PROPOSTA "DONEM-LI COLOR"
Un dels principis polítics de les Candidatures d’Unitat Popular –CUP’s- és el de l’aprofundiment de la Democràcia Participativa, i evidentment, des de la CUP de Vilafranca del Penedès entenem que la política si es fa per al poble, també s’ha de fer AMB el poble. No endebades aquesta és una de les diferències de les CUP’s vers els altres partits polítics "àlies" partits polítics institucionalitzats.
La CUP de Vilafranca del Penedès proposa doncs, als vilafranquins i vilafranquines un projecte polític diferent, amb l’objectiu de fer partícips als ciutadans/es en els debats polítics de la Vila (ja sigui dins de les institucions o fora). Aquesta altra manera d’entendre la política, des de la CUP l’hem volgut plasmar en el Programa Participatiu i consisteix principalment en què sigui la mateixa ciutadania, en aquest cas la de Vilafranca del Penedès, la que d’una manera o d’una altra, mitjançant representació a través de les diferents entitats i associacions, o bé a títol personal, tingui la possibilitat de participar de manera activa en l’elaboració del programa electoral de la CUP de Vilafranca del Penedès. La finalitat del Programa Participatiu és doncs, que sigui un projecte de la gent i per a la gent de Vilafranca fet amb la mateixa gent. Per això, animem a totes les persones, entitats i associacions a sumar-se a aquest projecte perquè des de la CUP pensem que a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, com a altres municipis, hi fan falta canvis de veritat que vetllin en pro de les classes populars.
El procés de creació del Programa Participatiu és molt feixuc, tot i així, des de les CUP’s d’arreu dels Països Catalans, hi dediquem tots els esforços per a què la ciutadania de cada municipi i les diferents entitats i associacions opinin, debatin, proposin. Però, sobretot, pensin que no només els polítics poden fer política, sinó que hi ha diferents maneres d’inserir a la ciutadania en la política municipal per tal de buscar solucions reals als problemes reals que l’afecten, a part és clar, que a més hi puguin dir la seva. D’aquesta manera pretenem aconseguir una dinamització plena del teixit associatiu i de la ciutadania en general.
Així doncs, el Programa Participatiu es forja a partir de les aportacions fetes per a diferents persones, entitats i associacions de la vila, per tal que, la gent que formem part del projecte polític de la CUP, ens informem i al mateix temps ens sensibilitzem al màxim, sobre quines són les problemàtiques de casa nostra i les seves possibles solucions, tot basant-nos en les diferents propostes extretes de les diferents trobades amb persones, entitats i associacions, propostes que tindran el seu lloc dins de cada punt del Programa Participatiu. Des del passat mes de juny la CUP ja estem treballant amb aquesta direcció i ja ens hem reunit amb més d’una quarantena de persones, entitats i associacions de Vilafranca del Penedès, havent-ne extret tot un seguit de propostes, aportacions i reflexions sobre els diferents apartats que es tracten dins el Programa Participatiu.
Per tal que el Programa Participatiu tingui el màxim de participació social, la CUP hem preparat una sèrie de Punts de Trobada amb l’objectiu que hi puguin participar totes aquelles persones, entitats i associacions interessades en les diferents temàtiques que tot seguit s’anomenen. Aquestes, entre d’altres no menys importants, són: Cultura, Medi Ambient i Política Social. Pel que fa al Punt de Trobada de Cultura i que porta per títol "Cicle Festiu i Teixit Associatiu" s’ha programat pel proper dia 13 de desembre, a partir de les 8 del vespre, a l’Escorxador. En aquest Punt de Trobada es tractaran temes com: a) el tracte que reben des de l’administració local les festes populars a Vilafranca –Festa Major, Festes d’Hivern o de Sant Raimon, etcètera.-, b) La implicació que han de tenir les entitats i associacions vers les mateixes, c) buscar millores de gestió, entre d’altres... El següent Punt de Trobada emmarcat dins un altre apartat important del projecte polític de la CUP és el de Medi Ambient, i porta per títol "Vilafranca i el Penedès, en defensa del territori". Aquest Punt de Trobada té previst que se celebri el dia 24 de gener de 2007, també a l’Escorxador. I el darrer Punt de Trobada anomenat "Polítiques socials per a un habitatge digne" es durà a terme el dia 7 de febrer de 2007 al mateix espai municipal. La CUP de Vilafranca ha editat 500 cartells amb el títol "Donem-li color", 150 cartells monotemàtics per a cada Punt de Trobada i una tirada d’uns 2000 díptics, aproximadament, en els que s’anuncia també els diferents Punts de Trobada.
Tant el programa participatiu com els punts de trobada s’engloben dins de la campanya "Donem-li color". Aquest eslògan vol transmetre un missatge principal (que a la vegada engloba diferents idees temàtiques a partir de la utilització dels llàpissos de colors –els "plastidecors" de tota la vida-) i és que, al nostre Ajuntament hi fan falta colors vius, colors que tan sols els pot aportar la participació de tota la ciutadania de Vilafranca del Penedès. Fa falta doncs, la implicació d’aquesta per tal de tirar endavant propostes ciutadanes per a solucionar temes relacionats amb:
- Polítiques socials –representat per al color vermell-,
- Plantejaments de nous models de desenvolupament urbanístic, representat pel color blau.
- Nous models d’educació cultural, representat pel color taronja.
- Polítiques a favor de la integració social de persones amb risc d’exclusió, representat pel color lila.
- Polítiques ecològiques, representat pel color verd.
- Polítiques d’àmbit nacional pel que fa a la projecció exterior dels Països Catalans, representat pel color groc.
És així, doncs, com des de la CUP neix aquest projecte que té com a finalitat última aconseguir potenciar el teixit associatiu vilafranquí, oferir instruments de participació directe a la ciutadania a les institucions de Vilafranca i caminar vers la unitat popular!
Candidatura d'Unitat Popular
de Vilafranca del Penedès
[Campanya] ZONES BLAVES, MUNICIPALITZACIÓ!
28/08/2006
La CUP vol que es pregunti als ciutadans i ciutadanes si volen que l'ajuntament gestioni les zones blaves.
Segons un estudi que ha realitzat el mateix equip de govern (PSC+ERC+ICVerds) gestionar directament des de l’Ajuntament les zones blaves de Vilafranca ens podria aportar als vilafranquins/es entre 300.000€ i 600.000€ anuals nets que s’afegirien a les arques municipals i que repercutirien en una millora important de les inversions al nostre poble. L’estudi també demostra que la gestió que es fa actualment de les zones blaves per part de SABA és més que millorable.
Veient la viabilitat que té la gestió directe de les zones blaves per part de l’Ajuntament i la més que qüestionable qualitat dels serveis que ens està oferint SABA, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va presentar una moció al Ple Municipal del mes de juliol, demanant que les zones blaves fossin gestionades per l’Ajuntament i no per una empresa externa, repercutint d’aquesta manera, els beneficis de la gestió en els ciutadans i ciutadanes de Vilafranca, millorant alhora el servei. Incomprensiblement l’equip de govern (PSC+ICVerds+ERC) van votar en contra d’aquesta moció.
Des de la CUP creuen que, donant la concessió de les zones blaves a SABA, s'està perdent una gran possibilitat d’incrementar els ingressos de l’Ajuntament sense augmentar els impostos dels ciutadans i ciutadanes de Vilafranca.
Acollint-se al que preveu el Reglament Orgànic Municipal (ROM) la CUP engega aquesta campanya de recollida de signatures per a demanar per al proper Ple Municipal del mes de setembre, que l’Ajuntament realitzi un referèndum vinculant per a saber l’opinió dels ciutadans i ciutadanes de Vilafranca sobre aquest tema, donat que els beneficis d’aquesta gestió són molt importants i per tant és necessari saber què vol fer el poble de Vilafranca, si cedir la gestió a SABA o gestionar-ho directament des de l’Ajuntament.
Descarrega el full de signatures i quan sigui ple ens els fas arribar al local de la CUP (Santa Maria, 4)
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/8/full_signatures.pdf
>> Tu pots fer CUP!
03/07/2006
La Trobada és un àmbit de participació anual que la CUP porta a terme amb dos objectius: fer balanç de la feina feta el darrer any i presentar i discurtir les propostes de cara al següent any, tot això comptant amb la participació de militants i col•laboradors així com de simpatitzants, votants i tota aquella gent interessada en coneixer el projecte i participar-hi.
En aquesta Trobada també es farà pública la voluntat de presentar-se als propers comicis municipals, per seguir sent el referent municipalista de l’esquerra independentista així com dels moviments socials i alternatius de Vilafranca, i seguir duent la veu de les classes populars vilafranquines a l’ajuntament des d’una perspectiva de treball de base allunyada de la política institucional partidista, tecnòcrata i elítista imperant en la resta de formacions polítiques de la vila.
La CUP presentarà també als assistents d’aquesta Trobada l’esbós de Programa i campanya de cara a la propera contesa electoral, perquè la gent que ho vulgui participi ara i durant la campanya en la discusió, decisió i impuls de les línies de treball de la candidatura pel proper any, tan a nivell institucional com d’implicació social. Aquestes línies de treball i de participació popular són el que anomenem PUNTS DE TROBADA.
La voluntat és aconseguir un PROGRAMA PARTICIPATIU real, nascut del poble i per al poble, tal i com vam fer en les darreres eleccions municipals.
La Trobada es desenvoluparà de la següent manera:
- A les 11 del matí, valoració de la darrera legislatura, a càrrec de la comissió permanent
- A les 12 del migdia, presentació de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR a les properes eleccions municipals. Es convida a la premsa a assistir a aquesta presentació.
- A 2/4 d’1 del migdia, programa participatiu 2007-2011 i PUNTS DE TROBADA, a càrrec de la comissió organitzativa (1a part)
- A les 2 del migdia, DINAR POPULAR amenitzat per el grup vilafranquí FILIBUSTERS
- En acabat PUNTS DE TROBADA (2ª part)
Convidem a tothom que ho desitgi a assistir en aquesta Trobada i a participar-hi, per decidir amb nosaltres quina política volem, quina Vilafranca volem i quins Països Catalans volem.
Per confirmar l’assistència al dinar truqueu al telèfon: 93 892 50 25 o passeu-vos pel casal independentista el Cep (C/Sta Maria, 4) de dilluns a dijous de 6 a 8 del vespre.
Més informació a:
cupvilafranca (at) gmail.com
cupvilafranca (at) hotmail.com
http://www.cupvila.org
Candidatura d'Unitat Popular
Vilafranca del Penedès
C/ de Santa Maria, 4
Vilafranca del Penedès
Telèfon: 93 892 50 25
Mira també:
http://www.cupvila.org
http://www.cup.cat
Estudiants pel NO!
12/06/2006
::Document públic del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) davant el procés de reforma estatutària al Principat de Catalunya i el referèndum del proper 18 de Juny::
Arreu dels Països Catalans, tant a l’Estat espanyol com a l’Estat francès, està en debat l’actual model regional. No obstant això, i tal com s’ha vist a l’Estat francès amb l’estatut cors o a l’Estat espanyol amb la reforma estatutària del Principat de Catalunya, les limitacions de les constitucions francesa i espanyola del 1958 i del 1978 fan inviable qualsevol avenç real.
El 18 de juny els i les principatines estem cridades a participar al referèndum sobre el projecte d’Estatut d’Autonomia sortit del Congreso de los Diputados espanyol. Amb aquesta reforma, unes i altres formacions polítiques pretenien clarificar, des de diferents perspectives, els lligams que Catalunya mantenia amb l’Estat espanyol i tancar un debat que progressivament ha anat normalitzant-se a l’agenda pública. En aquest sentit, cal llegir també les reformes estatutàries endegades en paral·lel a les Illes Balears i Pitiüses així com al País Valencià i fortament dirigides pels partits d’obediència espanyola. El que ja anomenen des d’alguns espais i sense cap mena de vergonya com a Segona Transició ens suposarà una nova etapa de 20, 30 o 50 anys d’encaix dins d’un Estat que, sota un pretès vernís democràtic en el millor dels casos, no ha deixat mai d’espoliar els nostres recursos i promoure la nostra assimilació cultural. (...)
En quant al Principat, i mercès en bona part al vergonyant espectacle ofert per part de la classe política parlamentària, finalment ens trobem davant d’un text que ha estat progressivament retallat i descafeïnat a mida que ha anat passant pels diferents tràmits político-legals i que ha servit per veure, de forma descarada, que el Parlament de Catalunya, les forces polítiques que el composen i la resta d’institucions principatines no són més que comparses sotmeses als dictats de la Moncloa. Avui per avui, ens trobem davant d’un text que és de totes totes insuficient ja que ens nega el dret a gestionar els nostres propis recursos econòmics, humans i materials, imprescindibles per fer front al seguit de reptes que tenim davant, i que nega la nostra territorialitat i el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans . I, tant o més important, sembla que ens el concedeixin aquells que s’han negat en 25 anys a desenvolupar el text vigent i que han deixat clar que els i les catalanes no tenim dret a decidir per nosaltres sols.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), però, ens pertoca fixar-nos de forma més detallada en els efectes que aquest text tindrà sobre el sistema educatiu principatí, conscients que aquesta reforma és un fre a les nostres aspiracions d’avançar en la construcció d’una escola pública, popular, no patriarcal, catalana i de qualitat als Països Catalans. Des del SEPC, doncs, considerem que cal dir NO a la proposta d’estatut per les següents raons:
1. Perquè parla d’uns drets i d’uns principis rectors (art 21) que no són més que una declaració d’intencions si no es disposa dels diners, de les competències per a garantir-los i de la voluntat de fer-ne una defensa àmplia (dret a l’educació de qualitat, a la gratuïtat educativa, a la formació professional, a la formació permanent, a la igualtat d’oportunitats, a necessitats educatives especials)
2. Perquè si bé parla d’una educació pública laica (art.21.2), el mateix article garanteix i perpetua la promoció de creences religioses des dels centres d’ensenyament com si d’un interès educatiu públic més es tractés.
D’altra banda no és defensable des de la perspectiva de l’interès públic que es financi amb fons públics centres gestionats per entitats religioses, que no respecten els drets legals i democràtics bàsics (la igualtat de sexe, la no discriminació de gènere en l’àmbit laboral, la no discriminació d’orientacions sexuals...). I el redactat no contempla mesures per posar fi a aquesta realitat.
3. Perquè manté la concertació de centres privats com un dels pilars de la xarxa educativa (art 21.3) quan l’experiència ens demostra que és a la xarxa pública, la que ha de garantir la igualtat d’oportunitats educatives, on manquen més recursos humans i materials (professorat, equipaments, etc).
Els models educatius dualistes disposen d’una xarxa pública que tendeix a ser de caràcter assistencial i d’ una xarxa privada progressivament concertada de caràcter elititzador, ja que el nivell de renda i l’estatus social de les famílies dels i les alumnes esdevé el principal filtre d’accés. Cal entendre aquest fet en tant que les administracions s’eviten més despeses amb la concertació que no pas amb la gestió directa dels centres a la vegada que permet als grups de poder influents de disposar d’escoles a la seva mida. Així, i la realitat dels darrers anys ens ho ha demostrat, es fa necessari replantejar-se aquest model si volem garantir la igualtat d’oportunitats, més encara a l’hora d’encarar la immigració des d’una perspectiva comunitària de benestar social.
4. Perquè no avança en la normalització del català i no fixa objectius més ambiciosos que la Llei de Política Lingüística del 1998. A més, tot i que defensa la normalització del català a les aules en diverses esferes, reconeix específicament el “dret” del professorat universitari d’utilitzar el castellà (35.5). I això xoca amb la voluntat del retirat projecte de decret de l’extint Departament d’Universitats (DURSI) i amb l’article 6.4 de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC), amb el qual es volia regular la necessitat que el professorat acredités el nivell C de coneixement de la llengua catalana. Des del SEPC considerem que és imprescindible, en política universitària, tenir garanties en matèria lingüística, especialment davant de la vigència del Distrito Único i de la reforma de Bolonya.
D’altra banda, els articles 50.2 i 50.7 deixen clar que totes les mesures en defensa i promoció de la llengua requereixen ser desenvolupades més enllà de l’aprovació del text. L’existència de transferències pendents des de l’Estatut del 1979 o bé els aspectes pendents de desenvolupar previstos a la LUC des del 2003 porten mals auguris envers el seu compliment.
5. Perquè perpetua l’espoli fiscal i estableix una manca de mecanismes i de recursos suficients per a poder gestionar, entre d’altres, un model educatiu propi si ens atenem al Títol VI. El traspàs de competències esdevé un problema per a tota administració si no es disposa de recursos per a gestionar-les i genera una mentalitat de poble colonitzat on les administracions “regionals” només gestionen i decideixen allò que se’ls deixa amb els diners que se’ls cedeix. La sobirania econòmica és imprescindible si es vol avançar cap a la sobirania política, i el nou estatut no fa ni avenços tímids, pendents encara de concreció, com és el cas de l’Agència Tributària de Catalunya que, d’altra banda, podrien haver-se aconseguit sense necessitat de retocar l’Estatut.
Si bé no podem caure en conclusions simplistes, en tant que les nostres problemàtiques no se solucionen només amb la fi de l’espoli fiscal, és evident que cal, també, un canvi en el model fiscal (que aquest sigui més recaptatori, equitatiu, progressiu...) i en la filosofia global de les polítiques públiques.
6. Perquè les competències exclusives que s’atorguen no queden blindades tal com es reclamava i es corre el mateix risc d’invasió competencial com el ja viscut l’any 1979, i perquè aquestes no capaciten a la Generalitat a l’hora de crear un model educatiu propi sense ingerències espanyoles. Quedem al marge, doncs, de la capacitat de redactar lleis educatives pròpies, d’obrir i tancar centres universitaris i universitats públiques o d’impulsar ensenyaments universitaris oficials, per posar alguns exemples.
En aquest sentit, cal agafar amb pinces articles com el 131 en matèria d’educació o el 172 en matèria d’universitats. Tot i alguns avenços, sembla que no s’ha après la lliçó del 1979 i de la LOAPA . No n’hi ha prou, doncs, en expedir títols si no podem decidir res de la seva composició, ni n’hi ha prou en gestionar les beques pròpies si no podem fer-ho amb els fons estatals que són els importants, ni n’hi ha prou en opinar sobre quines universitats i ensenyaments voldríem si no podem decidir-ho per nosaltres sols.
7. Perquè, més enllà de l’estatut, la realitat ens està demostrant que cal fer front al procés de mercantilització educativa que vivim a casa nostra; el procés d’implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és una mostra del seguit de polítiques neoliberals que s’estan aplicant arreu de la Unió Europea així com a escala planetària i en les quals els Països Catalans no hi podem dir res ni tan sols a nivell regional. Són els estats espanyol i francès els qui estan decidint en el nostre nom en espais internacionals que són de gran rellevància.
Per tot plegat, els i les estudiants del SEPC considerem que l’actual proposta d’estatut ens allunya en la consecució d’un marc educatiu català i d’un currículum educatiu propi de Salses a Guardamar i de Fraga Maó, que és l’únic marc possible en què podrem desenvolupar un model que respongui a les nostres necessitats com a poble i com a persones. Alhora, més enllà de la reforma estatutària en si, que entenem com un fet puntual, fem una crida als i les estudiants a organitzar-se i participar en el SEPC o en assemblees estudiantils als seus centres d’estudi com a única via per la qual optar a aquesta transformació.
Per un ensenyament públic, popular, no patriarcal, català i de qualitat:
El 18 de juny, Diguem NO a l’Estatut!
Periòdic pel NO
07/06/2006
El periòdic L'Accent ha editat una publicació especial per la Campanya Diguem NO de cara al referèndum de l'Estatut. Descarrega, imprimeix i difon!
L'Accent - Diguem NO [pdf - 728Kb]
http://atzavara.net/diguemno/descarregues/laccent_especial.pdf
Estatut, jo NO!
06/06/2006
El mentider d'en ZP – aquell que deia que acceptaria l'estatut que aprovés el Parlament de Catalunya - ens surt ara amb que no serà “garrepa” amb el desplegament de l'estatut de la Moncloa. D'aquesta manera deixa sentenciat que l'aplicació de l'estatut és una simple qüestió de voluntat política. I que, si el Govern Espanyol no està de bones, l'estatut serà senzillament paper mullat. Ai las, quina presa de pèl!
Els diaris de diumenge portaven en el seu interior un pamflet editat pel Govern de Catalunya on es detallaven les principals diferències entre l'estatut de Sau – el que patim actualment i que no han estat capaços de desplegar en la seva totalitat – i el text que ens criden a refrendar. Fullejant la publicació quedava molt clar que de “nou estatut” res de res. És simplement el caduc i moribund estatut de Sau després d'una sessió de cirurgia estètica a l’estil Nip/Tuck. Els cirurgians, en aquest cas, són en ZP i en Mas. El serial l'hauríem de titular CIU/PSOE.
Un país no es pot construir sobre la base de la por, les resignació i la renúncia, com ens ven l'anunci electoral del PSC que ens empassem, dia sí dia també, per la televisió. És lamentable! Però hi ha quelcom pitjor que em fa bullir la sang, i són alguns dels personatges adherits a la Plataforma “Estatut, jo sí”. Aquells caragirats que han aplicat allò del “si no pots derrotar-los, uneix-te a ells”. I això sí que no té nom. O ben mirat, només en té un: BOTIFLERS!
1979 o futur? ens diuen des de les files de CIU. Doncs futur, clar que sí! I el futur passa per no repetir els errors del 79 i no deixar-se entabanar de nou amb la descentralització autonòmica i el “café para todos”. El futur passa per deixar de ser una “región española” i actuar com allò que som; una nació! El futur està en dir NO al regionalisme i bastir un ampli moviment en defensa del dret democràtic a l'autodeterminació.
Al costat del no ens trobem amb Esquerra – abans Esquerra Republicana de Catalunya -, que s'ha vist superada per unes bases que, cansades de tanta submissió, han donat un cop de timó desautoritzant a l'Executiva Nacional del partit. En Carod anunciava una campanya pel NO de gran intensitat després de la topada amb les assemblees territorials. A Vilafranca, encara l'hem de veure començar. A què esperen? Doncs - des del meu punt de mira -, esperen que el “no” no faci gaire mal al sí, i així els deixin fotre el morro de nou a la menjadora a la propera legislatura.
I a les Antípodes tenim el no dels feixistes del PP. Embarcats en un deliri constant del tot surrealista. Que si es trenca la unitat d'Espanya, que si l'estatut el tutela ETA, que sinó sé què de la poligàmia, que si la llengua castellana està discriminada a Catalunya, que si se senten perseguits com els jueus a l'Alemanya nazi (!?), i un cúmul de barbaritats més. No val la pena argumentar res amb aquesta gentola. El feixisme només entén un idioma: canya, canya i més canya!
Calla, que em deixava els “mundundis” del PSOE, els d'Iniciativa. Quina tela! Ens volen fer empassar que l'estatut és una “esferificació” ecologista, catalanista i d'esquerres. Au va!
El proper 18 de juny aniré a votar. I el meu vot serà pel NO. Un no a la resignació, un no a les renúncies, un no per dignitat. El meu NO serà inequívocament un sí als Països Catalans, un sí a l'autodeterminació, un sí a la justícia i a la igualtat social, i un sí a la independència. Cal dir prou a tants despropòsits i l'única traducció possible en el referèndum és el d'un clar i contundent NO a l'estatut espanyol. Que la prudència no ens faci traïdors!
Jordi Salvia i Cuadras
www,jordisalvia.cat
Tret de sortida
02/06/2006
Aquesta matinada ha arrancat la campanya del referèndum de l'estatut. A Vilafranca, com és tradicional, el tret de sortida es va fer a la Rambla Sant Francesc. Just començar l'encartellada, es van viure uns moments de tensió, quan membres de la Campanya "Diguem NO" van tapar els cartells del Partit Popular. Alguns intercanvis de retrets entre membres de la campanya i els militants del PP i del PSC, però la cosa no va anar a més - tot i el to exaltat que van mostrar alguns dels militants "populars" -. Una altra anècdota a destacar és el trist paper d'ERC. Ahir a la nit, tan sols eren dos els membres d'Esquerra que van aparèixer a la Rambla per començar la campanya. Ni tan sols duien cartells! Es van dedicar a atendre els mitjans de comunicació locals i cap a casa. Si aquesta és la campanya de gran intensitat que pensen fer, anem arreglats!
Demà a les 18 hores, a la Plaça Jaume I de Vilafranca, es realitzarà el primer acte de la Campanya "Diguem NO" al Penedès. Ens veiem allà!
Raons per dir NO a l'estatut
25/05/2006
1.NO, per dignitat nacional:
som una Nació i no podem acceptar que se’ns imposi cap decisió presa des de les corts espanyoles en forma de Ley Organica.
2.NO, per coherència Democràtica:
el procés d’aprovació de l’Estatut ha estat un clar exemple d’imposició anti-democràtica, on la participació popular ha estat pràcticament nul•la. Democràticament només es pot acceptar l’Autodeterminació com a mecanisme per a recollir la voluntat popular.
3.NO, per raons històriques:
L’Esquerra Independentista sempre s’ha posicionat pel trencament amb el marc jurídic espanyol, per anti-democràtic, imperialista i contrari als interessos de les classes populars, per això ara estem en contra de l’Estatut que es vol votar en Referèndum a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), igual com ha denunciat políticament els Estatuts vigents fins al moment actual tant al País Valencià, les Illes o la CAC.
4.NO, perquè els Estatuts divideixen els Països Catalans, la Nació catalana:
hem pogut comprovar com durant 25 anys de vigència dels Estatuts no s’ha avançat en l’articulació dels Països Catalans, sinó que aquest marc legal ha servit per a dividir territorialment el País, impulsant des de les diferents instàncies de l’Estat espanyol un regionalisme letal per a la consciència i unitat nacionals.
5. NO, perquè és contrari als interessos de la majoria social dels Països Catalans:
no ens serveix aquest ni cap altre Estatut, ja que són textos per a regular les relacions i els interessos de les grans empreses i la burgesia, en general, dins de l'Estat, i no per a millorar les condicions de vida dels i les treballadores catalanes, sobretot els sectors més desafavorits (joves, dones, immigrats i gent gran. Ni amb finançament ni sense la classe política al servei del capital no està disposada a fer polítiques a favor de les classes populars.
6.NO, perquè hipoteca el futur de la llengua i cultura catalanes:
permet el secessionsime lingüístic i no estableix els mínims instruments per a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes en un marc de creixent pressió de productes audio-visuals en d’altres llengües i d’altres referències culturals.
7.NO, perquè deixa els i les immigrades fora de la societat catalana:
per tal de poder integrar els i les nouvingudes, per a donar-los unes condicions de vida dignes i evitar que continuïn essent esclaus i esclaves del Segle XXI, cal que assoleixin els mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores.
8.NO, perquè no permet la defensa del patrimoni natural:
no impulsa mesures de penalització i control sobre les activitats que destrueixen el medi. Es mantindrà la situació que ha romàs els darrers 25 anys, on s’ha pogut observar com la depredació per part de les immobiliàries i un model econòmic productivista han incrementat la pressió sobre el medi ambient.
9.NO, perquè és un instrument al servei de l’Europa del Capital i dels Estats: l’Estatut respon al model de descentralització que impulsa la UE, que deixa els Pobles i Nacions sense estat fora de les institucions i polítiques europees.
10.No, perquè, és l’única opció que pot aturar el SI.
Ja que l’opció del nul, malgrat que pugui ser interpretada en clau sobiranista, no pot aturar la reforma estautaria, i per tant reforça el SÍ
Castellano Català 
