Matèria fosca
21/10/2008
Camino entre la pausa dels estels
que tracen línies cap al Sol.
Fragment de sorra precipitarà
cap al nucli dels teus verbs
esdevenint la matèria fosca
que dissoldrà els nostres cors.
Temps
13/10/2008
Duc el silenci a la pell
per no despertar el teu cos.
Uns solcs pigmentats i lluents,
seran les escletxes indissolubles
que duran la marca del temps.
Sarcòfag
05/10/2008
He subjectat el quars damunt la mà.
Volia absorbir els teus raigs amorosos
per tancar-los dins la cúpula rosada,
aquell sarcòfag egipci que contindrà
la mòmia intacta del teu esguard.
Filtre d'amor
27/09/2008
Cristal·litzo les teves hores
dins del cristal·lí
per retenir la teva aura
a cada cos que albiro.
Quan la Lluna em somrigui,
i el Sol em desperti els sentits,
els meus ulls només em parlaran de tu.
Canvis
12/09/2008
He mudat la pell primerenca
cobrint el meu rostre de cendra
on els mots seran el meu perfil punyent
que voldrà remoure les arrels del teu cor.
Retorn
22/08/2008
He retornat al seient que contempla el silenci
d'unes mans que han notat el pessic dolorós
d'un amor que encara ha de fruitar.
Despertar
29/06/2008
Foto captada al Monestir budista d'Olivella (Violant de Bru)
M'he perdut en el camí de la vida
carregant la motxilla del temps.
Miro d'abastar el punt d'arribada,
però no copso el gran portal;
només un punt ennegrit
tombarà les bitlles
que cauran al pou de l'oblit.
M'he despertat amb la bola
enfonsada entre els dits amputats.
La deixo caure sense dolor.
M'aturo entre la pausa,
formatejo els pensaments.
Em frego les parpelles
per expulsar la pols del passat.
Contemplo l'escorça
que extén els seus braços
per mostrar-me els seus fills.
M'he fusionat dins
la clorofil·la dels teus ulls.
Sóc l'ametller que m'observa.
Solstici damunt la pell
21/06/2008
Precipita la vida
damunt l'esfera rugosa
amb un calfred
que recorre la derma.
La pell de gallina
ha esclatat l'epidermis
per surgir-ne les gemmes
que parlen d'amor.
Tresor mullat
04/06/2008
El meu amic Dalmau m'ha regalat aquesta imatge capturada damunt la ciutat dels prodigis després d'una tempesta de fa pocs dies, un escenari que ja comença a ser familiar després del clam popular. Siguem conscients però, que no s'ha de baixar la guàrdia ja que sense la col·laboració de tots NI una estratègia a llarg termini per part dels nostres representats, ja podem començar a albirar el nostre desert, el català. Que no ens tanquin l'aixeta!!! Diuen que som tots iguals davant la LLEI (QUINA???), amb els mateixos DEURES i DRETS (??). Quan serem conscients que s'ha d'invertir el caudal per evitar que morim asfixiats i deshidratats? Fins quan serem ciutadans de segona?
Escletxa de pintura
blanqueja les dents
amb el vernís ensucrat
que impacta bel·ligerant
a l'escorça cerebral.
Rebrota la vida
damunt la taula d'escacs;
paper mullat taponarà les tuberies
del reg de la sang.
El tresor invisible
serà la falç dels segadors
que regarà la pàtria
dels més assedegats.
Oratge nocturn
31/05/2008
Retorna la fosca
feta d'oratges d'incertesa.
Veuré l'ombra del Sol
cobrir la meva nuesa?
Carn encesa
courà l'espera
d'un instant imprès
al ventricle del meu cor.
Castellano Català 
