Alliberament
16/08/2007
......................................
He descosit les bastes
sorgides amb falses filades.
Teixits de reds neuronals
que enganyaven els sentits.
Fil a fil he desclòs la closca
que em cobria;
cel.la de telaranya
captora dels pensaments.
Camino damunt la runa
fràgil com una ploma,
lleugera com un fil d'argent.
He alliberat la meva llosa.
Com un raig de llum sobre les ones
acarono l'svarovski
que planeja sobre l'escuma.
Sóc la brisa del mar
que revifa les mirades a l'horabaixa.
Comentarios:
-
1. Lliscant sobre l’aire sedós que l’escuma de plata duu a les espatlles.
No hi ha horitzó quan l’aura és fresca. Als nostres ulls la divinitat ens ofereix el que nostre cor abans ens deia.
Lliscant impulsats pel cor: no hi ha horitzó, doncs tot és diví.
Jordi Ventura
Publicado por: Jordi Ventura | 16/08/2007 08:41:08
-
2. Les teves paraules llisquen suaument dins dels meus pensaments. Gràcies Jordi!
Publicado por: Violant | 16/08/2007 17:43:54