M'arrelo a tu
07/10/2007
...............................................Aquesta figuera gegantina dotada d'aquest tronc generós i múltiple, amb aquesta força que irràdia, aquesta entrega i fusió amb el sòl formant aquest equilibri màgic i amorós, m'ha recordat la força de l'amor que penetra qualsevol cuïrassa per tal d'arrelar-se sòlidament. Aquest arbre de Catània n´és un dels molts exemplars que vaig poder admirar i fent gala del meu agraïment cap a ell li he volgut fer aquest poema.
Les mans s'extenen damunt
del pit per xuclar-ne l'aroma
amarat de sexe.
Sangonera del desig
que contrau el ventricle
per arrelar-se a la vida.
Comentarios:
-
1. Aquesta imponent figuera em recordar, pel seu esplendor un arbre que tenim més alavora. Si un dia, amb moto t´acostes al Montseny, per Cànoves -al Vallès Oriental- el podràs contemplar, és el Castanyer de Can Cuc. Tot el paratge fins arribar-hi és esplèndid i l´arbre monumental.
Publicado por: Dalma | 08/10/2007 01:12:51
-
2. M'ho apunto Dalmau, ho proposaré als amics motarres.
Un petó i gràcies per la proposta.
Publicado por: Violant | 08/10/2007 01:41:03