Tresor mullat
04/06/2008
El meu amic Dalmau m'ha regalat aquesta imatge capturada damunt la ciutat dels prodigis després d'una tempesta de fa pocs dies, un escenari que ja comença a ser familiar després del clam popular. Siguem conscients però, que no s'ha de baixar la guàrdia ja que sense la col·laboració de tots NI una estratègia a llarg termini per part dels nostres representats, ja podem començar a albirar el nostre desert, el català. Que no ens tanquin l'aixeta!!! Diuen que som tots iguals davant la LLEI (QUINA???), amb els mateixos DEURES i DRETS (??). Quan serem conscients que s'ha d'invertir el caudal per evitar que morim asfixiats i deshidratats? Fins quan serem ciutadans de segona?
Escletxa de pintura
blanqueja les dents
amb el vernís ensucrat
que impacta bel·ligerant
a l'escorça cerebral.
Rebrota la vida
damunt la taula d'escacs;
paper mullat taponarà les tuberies
del reg de la sang.
El tresor invisible
serà la falç dels segadors
que regarà la pàtria
dels més assedegats.
Comentarios:
-
1. Tenim un altre Juny, ben regalat, però i la falç al puny ?. Gràcies pel teu regal.
Publicado por: Dalmau | 04/06/2008 13:54:55
-
2. Per tenir la falç al puny ens haurem de posar tots a una, però ja se sap, cobrir la pròpia butxaca sempre ha estat prioritari. Ho tenim difícil!
Publicado por: Violant | 04/06/2008 21:10:12
-
3. Si més no, l´Arc senyala ben clarament el Nord, que és cap a on hem de mirar i d´anar. Quan hi ha amor, mirem també la butxaca ?
Publicado por: Dalmau | 09/06/2008 13:34:48
-
4. Molt agut Dalmau, amb el Nord i la butxaca. Quan hi ha amor no es mira la butxaca, són conceptes antagònics.
Publicado por: Violant | 09/06/2008 21:22:11
Castellano Català 
