Violant de Bru

Reflexos sicilians

02/09/2007

...........................................
S'acaben les vacances i l'aire ja comença a notar l'ànsia del retorn, el neguit dels horaris, el dietari a contrarellotge, i en aquest desgavell emocional només queda l'espurna del record d'unes vacances viscudes allunyades de l'entorn habitual, on els cors i les pupil·les han pogut copsar altres miracles visuals, altres batecs foranis que han començat a formar part d'un mateix. Per tal de destil·lar aquest record aniré afegint les imatges d'aquestes vacances sicilianes acompanyades com sempre d'un poema improvitzat però no menys sentit. Us vull obsequiar amb petits reflexos de Sicília, una illa de somni on els contrastos visuals són l'ingredient més valuós d'aquest plat excepcional carregat d'art de tots els temps com a conseqüència de les diverses col·lonitzacions que ha estat objecte i que n'han deixat l'empremta imborrable davant dels nostres ulls sorpresos i esbatanats. Dels seus habitants només esmentar alguns trets diferenciadors salvant algunes excepcions, són uns temeraris conductors, poc respectuosos amb el seu patrimoni, no gaire nets (diuen que no tenen pressupost...qui se'l deu quedar?), són mafiosos i vividors (per qualsevol aparcament exterior et demanen un euros o dos per la seva vigilància!!!). I no coneixen l'espanyol i encara menys el català, sort que s'assembla bastant a la nostra llengua i et vas defensant com bonament pots.
Amb tot és un lloc acollidor i calorós (asfixiant en alguns moments!!) però ha estat objecte d'incendis provocats que han calcinat part dels seus matolls i reduïda massa forestal. N'he estat testimoni a primera fila, ja en mostraré les imatges, ara però només un reflex d'aquest paradís tan ric i desconcertant. Us ve de gust un tastet?

Reflexos sicilians

Flames sobre la pell vellutada
dels gegants daurats
abracen les coves poblades
dels primers sicilians.

La Necròpolis s'extén
arreu de l'illa tapissada
midonant les blondes sensorials
que ressonen al gran pou.
Simfonia de Palerm,
sirenes que dormen al carrer.

Fumeja el matoll
decorant de cendra la platja,
quan el vent empeny l'imprudència
que devora la pellofa de blat.
Rebenta el mercuri
dins la ciutat sense llei.

Fugen els amants
sota les seves brases
amb la mirada atenta de l'Etna
que espera excitat
mostrar l'erecció sobre
el ventre de Catània.