Crema Cefalú
dissabte, 20 / octubre / 2007 21:59
Fooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooc!
Havia promès que us mostraria l'incendi que vam viure de prop durant les vacances sicilianes i heus aquí una instantània presa a la platja de Cefalú minuts després d'haver vist la primera fumarada entre l'arbrat que vorejava la costa, la qual n'era farcida d'habitatges privats i turístics. Els hidroavions encara van tardar més d'una hora en aparèixer mentre el foc ja havia consumat la mort de dos turistes innocents. La impotència, la ràbia i la incertesa traspuaven per les nostres mirades mentre la cendra s'anava filtrant per tots els racons i per totes les llars. I nosaltres expectants vam ser uns fumadors passius que vam notar la cremor de la pell tintada de negre.
Hem fumat la darrera cigarreta de pins
mentre untàvem la pell
amb les calades del delicte.
Han atemptat les vacances
del fumador passiu
asfixiant les rialles
dels espectadors puntuals
amb la cara de sutge
i regalims d'incertesa.
Crema l'illa de paper.
M'arrelo a tu
diumenge, 7 / octubre / 2007 01:18
...............................................Aquesta figuera gegantina dotada d'aquest tronc generós i múltiple, amb aquesta força que irràdia, aquesta entrega i fusió amb el sòl formant aquest equilibri màgic i amorós, m'ha recordat la força de l'amor que penetra qualsevol cuïrassa per tal d'arrelar-se sòlidament. Aquest arbre de Catània n´és un dels molts exemplars que vaig poder admirar i fent gala del meu agraïment cap a ell li he volgut fer aquest poema.
Les mans s'extenen damunt
del pit per xuclar-ne l'aroma
amarat de sexe.
Sangonera del desig
que contrau el ventricle
per arrelar-se a la vida.
Reflexos sicilians
diumenge, 2 / setembre / 2007 02:16
...........................................
S'acaben les vacances i l'aire ja comença a notar l'ànsia del retorn, el neguit dels horaris, el dietari a contrarellotge, i en aquest desgavell emocional només queda l'espurna del record d'unes vacances viscudes allunyades de l'entorn habitual, on els cors i les pupil·les han pogut copsar altres miracles visuals, altres batecs foranis que han començat a formar part d'un mateix. Per tal de destil·lar aquest record aniré afegint les imatges d'aquestes vacances sicilianes acompanyades com sempre d'un poema improvitzat però no menys sentit. Us vull obsequiar amb petits reflexos de Sicília, una illa de somni on els contrastos visuals són l'ingredient més valuós d'aquest plat excepcional carregat d'art de tots els temps com a conseqüència de les diverses col·lonitzacions que ha estat objecte i que n'han deixat l'empremta imborrable davant dels nostres ulls sorpresos i esbatanats. Dels seus habitants només esmentar alguns trets diferenciadors salvant algunes excepcions, són uns temeraris conductors, poc respectuosos amb el seu patrimoni, no gaire nets (diuen que no tenen pressupost...qui se'l deu quedar?), són mafiosos i vividors (per qualsevol aparcament exterior et demanen un euros o dos per la seva vigilància!!!). I no coneixen l'espanyol i encara menys el català, sort que s'assembla bastant a la nostra llengua i et vas defensant com bonament pots.
Amb tot és un lloc acollidor i calorós (asfixiant en alguns moments!!) però ha estat objecte d'incendis provocats que han calcinat part dels seus matolls i reduïda massa forestal. N'he estat testimoni a primera fila, ja en mostraré les imatges, ara però només un reflex d'aquest paradís tan ric i desconcertant. Us ve de gust un tastet?
Reflexos sicilians
Flames sobre la pell vellutada
dels gegants daurats
abracen les coves poblades
dels primers sicilians.
La Necròpolis s'extén
arreu de l'illa tapissada
midonant les blondes sensorials
que ressonen al gran pou.
Simfonia de Palerm,
sirenes que dormen al carrer.
Fumeja el matoll
decorant de cendra la platja,
quan el vent empeny l'imprudència
que devora la pellofa de blat.
Rebenta el mercuri
dins la ciutat sense llei.
Fugen els amants
sota les seves brases
amb la mirada atenta de l'Etna
que espera excitat
mostrar l'erecció sobre
el ventre de Catània.
